EL consum dels plàstics a l'estat Espanyol no ha deixat de crèixer en els darrers anys, i la major part correspon als termoplàstics, el 42% dels quals són aplicats a l'elaboració d'envasos i embalatges, que són objectes amb una vida útil molt curta.
Els objectes de plàstic, quan deixen de ser útils, acaben convertint-se en residus amb el corresponent impacte mediambiental. A l'esta Espanyol, cada any es generen 1.500.000 tones de residus plàstics. Aquests residus són difícilment assimilables per la natura i es mantenen pràcticament inalterats durant molts anys.
En l'elaboració dels plàstics s'utilitzen productes químics i energia. La majoria de productes químics i també la major part d'energia s'obtenen actualment del petroli, que és un recurs natural limitat.
És evident la necessitat que té la societat d'aprofitar els residus plàstics. Aquests aprofitament de recursos, en el cas del polímers, pot venir per tres vies:
-La reelaboració d'objectes a partir dels residus de termoplàstics seleccionats, nets i trossejats.
-La recuperació de productes químics primaris que contenen per tornar a elaborar nous polímers.
-La recuperació de part de l'energia utilitzada en el procés de fabricació mitjançant la incineració.
Els processos de reciclatge no són igual per a tots els polímers. Abans de reciclar-los cal seleccionar els diferents tipus de plàstics. Per tal de facilitar la seva classificació la majoria del objectes de plàstic porten gravats impresos uns símbols internacionals d'identificació:
