Hi ha diverses formes possibles de classificar els polímers, i no són excloents entre si.
Segons el seu origen
-Polímers naturals: Existeixen en la natura molts polímers i les biomolècules que formen els éssers vius són macromolècules polimèriques. Per exemple, les proteïnes, els àcids nucleics, els polisacàrids (com la cel lulosa i la quitina), l'hule o cautxú natural, la lignina, etc.
-Polímers semisintètics: S'obtenen per transformació de polímers naturals. Per exemple, la nitrocelulosa, el cautxú vulcanitzat, etc.
Polímers sintètics: Molts polímers s'obtenen industrialment a partir dels monòmers. Per exemple, el niló, el poliestirè, el Policlorur de vinil (PVC), el polietilè, etc.
El xiclet es un exemple de polímer sintètic
Segons el seu mecanisme de polimerització
- Polímers de condensació. La reacció de polimerització implica cada pas la formació d'una molècula de baixa massa molecular, per exemple aigua.
- Polímers d'addició: La polimerització no implica l'alliberament de cap compost de baixa massa molecular. Aquesta polimerització es genera quan un "catalitzador", inicia la reacció. Aquest catalitzador separa la unió doble carboni en els monòmers, després aquells monòmers s'uneixen amb altres a causa dels electrons lliures, i així es van unint un rere un fins que la reacció acaba.
- Polímers formats per etapes: La cadena de polímer va creixent gradualment mentre hi hagi monòmers disponibles, afegint un monòmer cada vegada. Aquesta categoria inclou tots els polímers de condensació de Carothers ia més alguns altres que no alliberen molècules petites però sí que es formen gradualment, com per exemple els poliuretans.
- Polímers formats per reacció en cadena: Cada cadena individual de polímer es forma a gran velocitat i després queda inactiva, tot i estar envoltada de monòmer.
La funda protectora del matalàs es de poliuretà, el qual es un polímer format per etapes.
- Polímers orgànics: Té a la cadena principal àtoms de carboni.
- Polímers orgànics vinílics: La cadena principal de les seves molècules està formada exclusivament per àtoms de carboni.
Segons les seves aplicacions
- Elastòmers: Són materials amb molt baix mòdul d'elasticitat i alta extensibilitat, és a dir, es deformen molt al sotmetre'ls a un esforç però recuperen la seva forma inicial en eliminar l'esforç. En cada cicle d'extensió i contracció dels elastòmers absorbeixen energia, una propietat anomenada resiliència.
- Plàstics: Són aquells polímers que, davant d'un esforç prou intens, es deformen irreversiblement, no podent tornar a la seva forma original. Cal ressaltar que el terme plàstic s'aplica de vegades incorrectament per referir-se a la totalitat dels polímers.
- Fibres: Presenten alt mòdul d'elasticitat i baixa extensibilitat, el que permet confeccionar teixits les dimensions romanen estables.
- Recobriments: Són substàncies, normalment líquides, que s'adhereixen a la superfície d'altres materials per tal de dotar alguna propietat, per exemple resistència a l'abrasió.
- Adhesius: Són substàncies que combinen una alta adhesió i una alta cohesió, cosa que els permet unir dos o més cossos per contacte superficial.
El Super-Pegament és un exemple d'adhesiu.
Segons el seu comportament a l'elevar la seva temperatura
- Termoplàstics: que flueixen (passen a l'estat líquid) al escalfar-los i es tornen a endurir (tornen a l'estat sòlid) al refredar-los. La seva estructura molecular presenta pocs (o cap) entrecreuaments. Exemples: polietilè (PE), polipropilè (PP), clorur de polivinil PVC.
- Termoestables: que no flueixen, i l'únic que aconseguim a escalfar-és que es descomponguin químicament, en comptes de fluir. Aquest comportament es deu a una estructura amb molts entrecreuaments, que impedeixen els desplaçaments relatius de les molècules.Elastòmer, plàstics amb un comportament elàstic que poden ser deformats fàcilment sense que es trenquin els seus enllaços no modifiqui la seva estructura.
