El·laboració d’objectes plàstics
- Síntesi dels polímers
La major part dels polímers produïts industrialment són sintètics, és a dir, s’obtenen a partir del gas natural, petroli i carbó. Per a transformar la matèria prima en polímers es fa servir un procés anomenat polimerització del qual n’hi ha dos tipus:
-Poliaddició:
Es produeix una reacció on els monòmers s’enllacen entre sí fins a formar un polímer, que es classifica segons el nombre de monòmers que contingui (grau de polimerització), es distingeix de les altres formes de polimerització perquè cada etapa de la reacció procedeix independentment de l’etapa prèvia.
Majoritàriament després d’aquest procés s’obtenen homopolímers com el PVC que contenen monòmers del mateix tipus però també es poden obtenir copolímers com l’acetat formats per una combinació de dos o més monòmers.
-Policondensació:
Aquest procés s’utilitza en productes químics que no poden formar polímers individualment. Es tracta de convinar dos productes que entre ells si formin un polímer a partir d’una reacció químicai la condensació d’aigua.
- Processos de conformació dels polímers
Un cop acabat el procés d’obtenció al polímer se li aplica el procés de conformació on se li dóna forma.
-Extrusió:
Consisteix en fer circular el plàstic en forma de granulat per l’interior d’un tub escalfador. El plàstic adquereix la forma que es vol obtenir i passa a una cambra de refrigeració. Se sol utilitzar per fabricar tubs llargs.
Tracta de tancar el plàstic a l’interior d’un motlle, mentre es bufa aire a pressió pel seu interior, d’aquesta manera s’aconsegueix aherir a les parets del motlle i queda buit per dins, s’utilitza per la fabricació d’ampolles, pilotes i joguines en general.
-Emmotllament per injecció:
El granulat de plàstic circula per un tub escalfador ajudat per un cargol. Quan el plàstic fos arriba al final del tub, el cargol força la seva entrada dins d’un motlle, el plàstic es refreda i es retira el cargol i el motlle quedant així la pessa dessitjada. D’aquesta manera es fabriquen objectes de forma complicada com ara carcasses d’automòbils.
-Emmotllament per escumeig:
El plàstic juntament amb un additiu escumejant, se situa dins d’un motlle i s’escalfa a la temperatura adequada, a continuació s’infla i augmenta el volum agafant d’aquesta manera, la forma del motlle. El resultat és un plàstic sòlid i esponjós que té la propietat de tenir una conductivitat tèrmica molt baixa. Amb aquesta tècnica es produeixen aïllaments acústics, per exemple.
- Emmotllament per buit:
Es col·loca una làmina de plàstic i s’escalfa damunt d’un motlle obert per on passa l’aire. Quan la làmina té la plasticitat adequada, s’extreu l’aire que hi ha entre la làmina i el motlle mitjançant una bomba de buit. La làmina queda comprimida contra el motlle i n’adopta la forma. Es fa servir per fabricar embalatges poc profunds o objectes grans amb formes complicades.
-Emmotllament per compressió:
S’utilitza un motlle mòbil i un fixe amb sistemes d’escalfament. Se situen els polímers a l’interior de la part fixa i es tanca amb l’ajuda de la part mòbil a gran pressió. Gràcies a la temperatura i la pressió queda la forma del motlle. S’utilitza generalment per polímers termoestables com ara estris de cuina.
-Calandratge:
Es tracta d’alimentar uns corrons escalfadors amb el granulat del plàstic. Quan és viscós, es fa passar entre els corrons fins que adopta el gruix i la textura desitjades. S’utilitza per fer làmines.
