1. Els principals elements químics que formen els polímers orgànics són:
a) El carboni, les resines i la cel·lulosa
b) L'hidrogen, el clor i el carboni
c) Carboni, hidrogen i oxigen
d) L'etilè, el propilè i el vinil
2.) Lo que distingue a los polímeros de los materiales constituídos por moléculas de tamaño normal son sus propiedades mecánicas. En general, los polímeros tienen una excelente resistencia mecánica debido a que las grandes cadenas poliméricas se atraen. Las fuerzas de atracción intermoleculares dependen de la composición química del polímero y pueden ser de varias clases.
3) Estructures moleculars que poden tenir els polímers i com es
relacionen aquestes estructures amb el seu comportament tèrmic.
Estructura lineal i ramificada: La unió de les seves molècules és molt feble i
com a conseqüència s’estoven quan s’escalfen i s’endureixen quan es refreden
(termoplàstics).
Estructura entrecreuada: Plàstics amb un comportament elàstic que poden ser
deformats fàcilment sense que es trenquin els seus enllaços ni se’n modifiqui
l’estructura (elastòmers).
Estructura reticulada: Tenen enllaços covalents molt forts entre les molècules i
si es trenquen aquests enllaços també es trenquen les molècules, és a dir,
s’endureixen quan s’escalfen per primer cop i ja no poden tornar a ser estovats
(termoestables).
4) Justifica per què s’utilitza el PET i no el PVC als envasos de begudes
quan aquestes són gasoses (carbòniques).
Perquè per recuperar el plàstic d’un envas de PVC cal incinerar-lo i cremant
carboni es contaminaria molt ja que produiria diòxid de carboni.
5) Influència del grau de cristal•linitat.
El grau de cristalinitat és un dels paràmetres bàsics que caracteritzen la semicristalinitat en els polímers. Existeixen diversos mètodes disponibles per a l'obtenció d'aquest paràmetre, d'aquests, el basat en raigs X és el mètode fonamental, amb el qual es comparen els resultats dels altres mètodes. El grau de cristalinitat d'un polímer incrementa depenent del temps que aquest necessiti perquè les seves cadenes s'acomodin, aquest temps ha de trobar-se en un rang de temperatures prop de la Tc o temperatura de cristal, aquesta temperatura molt poques vegades coincideix amb la temperatura de fusió del polímer i sol trobar-se en el rang de: Tg <Tc <Tm.
6) Defineix:
Monòmer: Anomenem monòmer a cadascuna de les molècules d'etilè amb enllaç trencat.
Polímer: Un polímer és una molècula més gran que el monòmer, formada per la unió de molts d'aquests.
Homopolímer: Polímer resultant de la polimerització d'un sol monòmer, generalment insaturat
Copolímer: Resultat de la polimerització d'addició de dos o més monòmers diferents.
7)
a) unió de dos atoms de carboni enllaçats amb un doble enllaç i quatre de carboni
B) QUE SIGUI MES GRAN LA MOLECULA
C) SIGUI MES RESISTENT
D) NO PASSI RES
8) Quins orígens poden tenir els polímers orgànics?
- Naturals, presents de manera espontània als polímers naturals;
- Artificials, s’obtenen industrialment per modificació dels polímers naturals.
- Sintètics s’obtenen industrialment a partir dels seus components elementals.
9) Un dels procesos de conformació dels materials plàstics en què no cal
utilitzar motlle és:
utilitzar motlle és:
a) El calandratge
b) L'extrusió
c) El bufament
d) La injecció
10) Defineix poliadicció i policondensació
Poliadiccion; Reacción de polimerización donde los monómeros se enlazan sin que se presente la condensación de un subrproducto, la poliadición se distingue entre las reacciones de polimerización porque cada etapa de la reacción procede independientemente de la etapa previa. La migración de un átomo de hidrógeno en cada etapa es la base de la poliadición.
Policondensacion :en esta reacción se forman macromoléculas a partir de componentes básicos del mismo tipo o diferentes, que poseen por lo menos dos grupos reactivos. Durante el proceso se desprenden productos secundarios simples y de bajo peso molecular como el agua, el ácido clorhídrico y otras sustancias similares. Por policondensación se producen plásticos tales como Poliamida (PA), PC y PET.
