Els additius són les substàncies que afegim als plàstics per tal de millorar la seva qualitat, allargar la seva durada, augmentar la seva protecció i reduïr el nombre d'accidents que puguin produÏr.
Alguns tipus d'additius són:
- Les càrregues: Són substàncies minerals com el vidre o el silice, o vegetals com les serradures de fusta, que milloren la resistència mecànica i la tenacitat del producte, a més d'abaratir el cost del producte final.
- Els plastificants: Adició de substàncies orgàniques com la glicerina o el glicol, que redueixen la duresa i la fragilitat dels polímers, aumentant-ne la ductilitat i la tenacitat. Aquest procés s'utilitza en l'elaboració del PVC, ja que aquest és pràgil a temperatura ambient.
- Els estabilitzants: Són compostos quimics que augmenten la resistència dels polímers al deteriorament per l'acció de la radiació ultraviolada i de l'oxidació.
- Els colorants: Són compostos químics que donen color al polímer. Poden ser tints i incorporar-se a l'estructura mol·lecular del polímer, o bé pigments, que se situen en els espais que deixen lliures les molècules.
- Els ignífugs o retardadors de flama: Són els encarregats de dificultar la inflamació del plàstic i la propagació del foc. Aquest tipus d'additius s'afegeixen a fibres tèxtils i joguines, ja que es poden inflamar facilment.
- Els desemmotlants: Són substàncies orgàniques que faciliten el desemmotllament de les peces de plàstic.
- Els lubrificants: Són substàncies que milloren els problemes de lliscament sobre les superfícies de màquines, matrius... etc
